Fa tres setmanes que no he trepitjat la muntanya, un virus hivernal m'ha deixat ko massa dies i el nervi ja m'ataca, tinc ganes de terra, pedres, arbres, vaja ganes de natura!.
Una de les opcions que he estat mirant darrerament és fer alguna coseta prop de Sant Miquel del Fai, lloc que no trepitjo ja fa uns anyets, i sempre per visitar el tant nostrat recinte, però res més. El lloc de sortida, el veig clar, Riells de Fai, l'anada tot remuntant el curs del Tenes i la tornada per la cinglera.
M'aixeco ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, i cap a les tres quarts de vuit em planto a l'aparcament d'autobusos de Riells de Fai, és massa d'hora, així que m'espero 10 minutets al cotxe perquè la visibilitat lumínica sigui decent a l'inici de la ruta, i un pèl abans de les 8 em poso en marxa.
 |
| Cartell explicatiu del Molí de la Madella |
 |
| Gorg d'en Jeroni |
La ruta comença entre esgarips d'animals d'alguna granja propera, al camí de la Madella, una masia més o menys a un quilòmetre de Riells i a tocar del Tenes. En aquesta finca hi trobo un curiós antic molí d'aigua que ja no fa el seu servei, però es conserva decentment com a testimoni de la història.
Des de la Madella, val la pena baixar fins al riu, allà hi trobo un racó d'aquells que en diem de postal, el conegut com a Gorg d'en Jeroni. De ben segur que en mesos més càlids, al gent hi va a refrescar-se en massa.
La meva primera intenció és pujar directament cap a Sant Miquel del Fai, però no se que ha passat i , m'he desviat del track que portava carregat al mòbil i que segueix l'antic camí de Riells a Sant Miquel. Si sóc un desastre, i a més un desastre amb el cap ben dur, així que en comptes de girar cua, penso que ja m'hi podré ajuntar més endavant, però el meu camí segueix planer el curs del riu, i l'altre se suposa que anava amunt, amunt pujant cap al recinte.
 |
| Antiga cental hidroelèctrica |
No tot ha estat dolent però, l'error m'ha permès trobar dos paratges que valien molt la pena, el primer una balma de grans dimensions i just passada aquesta, unes surgències d'aigua que formaen un paisatge ben idíl·lic. Per arribar-hi però crec que ha estat una sort que sigui època de secà i a més hi havia algun pas amb una mica de perill de relliscar i fotre´s una bona nata.
Ara si que em toca retrocedir, més amunt d'aquí no hi ha qui passi, apa a veure si trobo el desviament que m'he passat abans o si hi ha sort trobo algun corriol que pugi a buscar el camí que pertocava, i ops!, resulta que el trobo. Un corriol se m'insinua a mig camí de tornada cap a la Madella, i jo sense gens de ganes de desfer més camí m'hi poso, amunt, amunt, i creuant els dits perquè no es tanqui de cop i volta. Però no, com la lògica indicava, el corriol acaba portant fins al camí.
D'aquí fins a Sant Miquel del Fai, tot fa pujada, però és curteta i ja arribant a dalt un tram d'escales amb barana i tot, per cert, en tot moment magnífiques vistes a la famosa cascada d'aigua del Tenes dins el recinte de Sant Miquel.
Apa, això ja ho conec, he anat a petar a mig camí d'entrada, però jo he de seguir amunt, passant el Pas de la Foradada i el pont del Rossinyol on hi ha la caseta d'informació. Mare, que estrany que es veu això sense ni una ànima.
 |
| Pont del Rossinyol |
 |
| Pas de la Foradada |
El camí per la cinglera no té pèrdua, em vaig aproximant altre cop cap a Riells de Fai fins que passo de llarg el poble, i un cop allà, sota el Turó de l'Onyó, on s'hi pot veure una curiosa formació rocosa que ens recorda a un rostre humà, començo a davallar vers el punt de sortida. El descens és força pronunciat en alguns punts, però amb anar amb un pel de compte n'hi ha prou per no tenir ensurts. |
| Riells de Fai |
Finalment, vaig a petar a un carrer asfaltat que agafo cap a l'esquerra i que en fer un giravolt, ens mostra un camí que si agafés ens portaria a la Font Fresca i el Gorg de la Donzella, però passo de llarg i ho deixo per un altre dia, ara és hora de tornar. Així que segueixo el carrer que em porta en un lleuger descens cap al punt inicial de la ruta.
